El bou brau és una de les aportacions més valuoses a la zootècnia mundial. Constitueix una raça única al mon amb un importantíssim cabdal genètic però, sobretot, és la gran protagonista de la festa a les nostres terres, cosa que fa possible la seva existència i el creixement.
La festa no naix per imposició, sinó que és el poble qui l’ha fet possible, aquí, per exemple, antigament el que es feia era col•locar els carros i aperos de treball formant una plaça i un torill i portant les vaques la setmana de festes, pràctica que, encara avui, pobles de la comarca fan per tradició, ex: Amposta, la Ràpita St. Jaume, etc… està arraigada en moltes parts del territori. Hem de tenir en compte que foren els Ibers qui introduïren el bou a Europa i se sap que entre Amposta i la torre de la Carrova hi va haver el primer assentament Iber de la península, per què no pensar que és justament aquí, a Catalunya, la cuna de tots els tipus de bous i vaques Europeus inclòs els braus?
La cria de bou brau no és una activitat econòmica que s’hagi anat incorporant en l’àmbit social, és a dir, es pot assegurar que no hi ha una creació de demanda com ha passat amb la “burbuja” immobiliària, sinó mes bé una satisfacció d’aquesta demanda, cosa que limita molt les possibilitats de negoci. Espanya ha estat el país del tobot i la corrupció als ulls d’Europa i cap comunitat autònoma pot dir més alt que una altra que no tingui irregularitats d’obres fetes en terrenys on no es pot edificar pel seu fort valor històric, paisatgístic, de flora o de fauna per al simple enriquiment d’uns pocs. La cria de bou brau, en canvi, es un negoci que, com tots els ramaders sabem, no ens farà rics a cap, l’únic a que podem aspirar es a poder assegurar la manutenció del nostre ramat procurant que estiguin en les millors condicions possibles, intentant crear un encaste definit i un nom que perdure en la història.
Les festes amb braus han vingut evolucionant al llarg dels anys en virtut de la seua pròpia dinàmica, un bon exemple és el manual de bones pràctiques legitimat, però l’exemple més clar del camí que s’ha de seguir el marca la nostra veïna França qui, ha entès que les festes populars mouen allí al voltant de 4M€ en turisme i, per tant, això és un valor en alça que s’ha de cuidar, per exemple, allí diuen en cinc idiomes diferents el que succeirà a la plaça abans de començar i van fent evolucionar la festa en funció del turisme. Ara han prohibit de manifestar-se en dia de festa als antitaurins, a menys d’1 km de distancia de la plaça perquè diuen que perjudica directament una activitat econòmica de la zona.
Lo bou brau s’ha criat des de l’edat mitja i sempre en un sistema extensiu pur; com el delta era una selva fins al procés de canalització s XIX, podem suposar que habitaven per tot el territori deltaic, encara que les primeres notícies contrastades de l’existència de vaques braves al delta son del 1850 cap avant. Era per aquells anys, en les desamortitzacions de l’església i la canalització promoguda pel rei CarlesIII, que el Delta començava a créixer econòmicament gràcies a poder conrear el territori. Per a que vos feu una idea, als inicis del segle XIX hi havia paludisme i Amposta tenia tan sols 3540 habitants l’any 1850. En l’actualitat viuen 21mil persones.
Les vaques braves es van començar a agrupar en ramats per ajudar en les tasques de deshermar el delta ja que son animals molt lleugers i adaptables que feien l’estopa dura i marcaven els ullals (ja que si queien en podien sortir sense problema). En aquest moment tenim les primeres notícies de ramaders de brau com eren: Agustí Forcadell Margalef “menescal”, (fill de l’alcalde que van matar els carlistes a la muralla) i que tancava les vaques a lo que ara és el Casino d’Amposta per a fer les festes al carrer major. José Macià Espelta (alcalde els anys 1888-92 i 1901-05). Alejandro Forcadell (Candro) a qui li van confiscar durant la guerra i li van matar totes. El Tio Eugenio a St. Jaume d’Enveja qui les va vendre després de la guerra a Simon Agramunt i a (Tarranda) Arturo Vila de Sant Jaume. Lo Chapero de Camarles a qui també li van confiscar durant la guerra i va desaparèixer. Tota aquesta gent tenia les vaques als erms del delta on menjaven del març a l’octubre portant-les a les serres més properes com la del Montsià per passar l’hivern en sistema extensiu.
Les vaques aquí al territori s’han associat sempre a la festa i al creixement econòmic del Delta, per exemple Amposta té ara 21.000 habitants aproximadament i fa 150 anys en tenia 3500. I les vaques van jugar el seu paper sent peça clau de la desermització. Es per això que vull fer una proposta, la veritat, a mi m’identifica més una vaca brava que un ase català i, crec que és important començar a desmarcar-se de Catalunya en alguns aspectes ja que quan parlem de Catalunya no ens referim a Catalunya sinó a Barcelona o Barcelunya com va dir un dia un savi i nosaltres som catalans no barcelonins. Inclús proposaria associar la vaca brava a la DOP TE.
Les persones igual que les vaques som i serem patrimoni del delta i ens hem d’assegurar un futur viable.
Paco Palmer Margalef
Ramaderia Germans Margalef 