Història

Comença un bon dia de l’any 1883, cuan José Margalef Vidal, gendre del senyor Jose Huguet i rabesiaio nostre, per encàrrec d’aquest puja fins a Roncesvalles a buscar:

24 vaques, un semental, un eral i un manso a la ganaderia de Nazario Carriquiri de Navarra. A la mort del senyor José Huguet, l’hereva en va ser la seva filla, la senyora Cinta Huguet, la qual, en morir, la va deixar al seu marit José Margalef Vidal el 1901.

El 1903, mitjançant el senyor Cristóbal Peris (Empresari de la plaça de bous de València) es van comprar 12 vaques de Samuel Flores.
Posteriorment es van incorporar caps de Concha y Sierra i també de Lozano, del barranc de Gibarcolla.

Però, quan el 1936 va esclatar la guerra, la ramaderia va ser confiscada pero Francisco Margalef Sanjuan i lo pastor que hi havia llavors, lo Besso de la Ràpita van desesquellar totes les vaques i les van aviar de nit a la serra del Montsià i; en acabar la guerra, quedaven 35 caps. Es va refer a l’Illa de Rius on va estar tres o quatre anys, i hi havia més de cent caps. Després va estar al Canal Vell, a la part esquerra del riu Ebre cinc o sis anys.

La ramaderia va pastar, en temps del senyor Huguet, al Racó de Balada, Panissos i Camí del Pas; en temps del senyor José Margalef, a l’Illa de Rius,
Entresserres, Rampaire a l’estiu i Montsià i Esquetxe a l’hivern.
El 1952 la ramaderia de Germans Margalef va ingressar en La Asociación de Ganaderías de Lidia.

Aquest mateix any es va comprar un semental al senyor Casas de Saragosa; el 1953, noranta caps a Vicent de Godoy d’Alfara de Carles; el 1954, vint-i-quatre caps a Serós d’Horta de Sant Joan. També es van fer unes permutes donant un eral per dos vaques durant cinc o sis anys amb l’encarregat de Lozano, el sr. Nataniel Cervera, del Barranc de Gibarcolla o Salvasoria. En aquest període, la ramaderia va pastar a Entresserres, Valero i Rampaire a l’estiu i a l’Esquetxe, Montsià i Santo Domingo a l’hivern.

Des de 1980, el majoral ha estat el senyor Toldà, “Paulino”
L’any 1986 passa a ser el responsable de la ramaderia el sr. Josep Palmer Alcón, el qual substitueix el seu sogre el sr. Francisco Margalef Sanjuán.

L’any 1986 es compren vint-i-sis caps provinents del Ros de Benicarló; el 1994 es compra la ramaderia d’Angel Cruzans de Castelnovo que procedia de la dels Germans Margalef.
En aquest temps la ramaderia ha pastat a Santo Domingo, l’Esquetxe i Montsià a l’hivern i al Rampaire a l’estiu.
Durant aquest darrer segle s’han subministrat animals per a fer novillades (Corrides) a:País Valencià:Castelló, Vinaròs, Benassal i Villafranca Del Cid.
Illes Balears: Ínca i Felarix.
Catalunya: Tarragona i Girona.
Aragó: Terol ( Alcanyiz).

I festes de carrer a: Comarca del Montsià, Comarca del Baix Ebre, Terol Valencia i Castelló i les rodalies d’aquests.

D’aquesta ramaderia s’han nodrit moltes de les actuals del País Valencià i Catalunya.

L’any 2005 s’elimina la vacada per culpa que de les febres Malta (Brucelosi) degut a la poca cura que te Catalunya dels ramaders de brau :”A l’Aragó es legal administrar una vacuna que assegura el sanejament del ramat sense necessitat de sacrificar-lo” Perdent-se així un ramat de cent vin-i-dos anys de vida amb un encaste no reconegut però existent més antic que el de torrestrella, el de nuñez, el de urcola, el de albasserrada, vega-villar, el domeq, conde de la corte, el santa coloma o el villamarta.
Un cop acabada l’antiga procedència, es comprà un lot de vaques a Don Jose Maria Arnillas “Nicasio Casas” (La Rebomba), Hnos Maylin (encaste Nogue) i Manolo Beltran (Guadalest), posteriorment un lot de vaques a La Masà (Baltasar Ivan) i un altre a J.L. Cuartero(Casta Navarra), quedant molt satisfets del resultat.
Des del 2005 cap aquí les vaques pasturen al Rampaire a l’estiu i al Montsià sen’s fa difícil pasturar a l’hivern ja que ara hi ha molts excursionistes i malauradament no hi ha pastors, per això estem avançant dia a dia cap a una ramaderia semi-extensiva i mirant de gestionar el millor possible els nostres recursos.
En l’actualitat i, gràcies al conreu de l’arròs, les vaques braves al Delta subsisteixen a base de palla d’arròs, trencats, fallats etc… a més d’altres subproductes i pinsos. Les dues ramaderies del Delta Margalef i Xarnego estàn per tant en sistema semi-extensiu, associant els reduïts espais on pasturen als troços d’erms del Parc Natural. Les vaques han tingut un paper crucial al Delta, per una part van ajudar a desermar-lo i, en l’actualitat, mantenen els troços erms ja que si no n’hi haguessin hagut quedarien molt pocs erms al Delta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s